Twitter Facebook periodismejuvenil@hotmail.com

Periodisme Juvenil

El PP guanya en un Congrés d'esquerres

dilluns, 27 de juny de 2016 | 0 comentaris

El Partit Popular ha estat el guanyador de les eleccions que, una vegada més, han deixat un Congrés dels Diputats fragmentat on la governabilitat està en perill. El PP ha millorat considerablement el seu resultat de les eleccions anteriors, tot i això, no ha aconseguit traure la majoria suficient per governar còmodament. 

El PSOE de Pedro Sánchez no ha aconseguit ser l'alternativa que buscaven, amb 85 escons es queden lluny dels que van per davant i no es desmarquen molt del partit que va per darrera. Unidos Podemos (la suma de Podemos i Izquierda Unida) aconsegueixen el mateix resultat que en les anteriors eleccions, 71 escons. El partit taronja, Ciudadanos, ha baixat respecte les anteriors eleccions i sol tenen una representació de 32 diputats. ERC, un cop més, passa per davant dels partits nacionalistes i amb 9 escons representen l'esquerra independentista de Catalunya en aquest Congrés dels Diputats. CDC aconsegueix 8 diputats. El PNV 5, en canvi el partit més extremista del País Basc, Bildu, aconsegueix 2 escons. Per últim, Coalición Canaria té la representació d'un diputat. 

Tot i que la lectura general és que el Partit Popular ha guanyat les eleccions, hem de fer un anàlisi més exhaustiu i veure que les esquerres sumen més que les dretes. Pel que fa a la suma d'esquerres (PSOE, UP, ERC, CDC, PNV, Bildu) arriben a 180 diputats. Si fem una suma del bloc conservador (PP, Ciudadanos i CC) aconseguirien 169 escons.

Esquerra bloqueja la consulta sobre la retirada del monument franquista

divendres, 6 de maig de 2016 | 0 comentaris

TORTOSA.- El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya a Tortosa ha bloquejat la consulta sobre el monument franquista que havia de tenir lloc el proper 28 de maig. El motiu d'aquesta desautorització és per la formulació de la pregunta. Als republicans no els agrada l'enunciat ja que no es parla d'un monument franquista, tal i com és, sinó com un monument de la Batalla de l'Ebre. 

El grup municipal de la CUP Tortosa ha estat més dur encara. Ha requerit a l'Ajuntament de Tortosa que retirin el monument, que està enmig del riu Ebre al seu pas per la ciutat, per fer complir la Llei de la Memòria Històrica. Si no es compleix amb el requeriment la CUP iniciarà una demanda judicial per via administrativa. 

D'altra banda, l'associació d'Òmnium Cultural defensa la retirada del monument sense cap consulta prèvia. També estan en desacord amb la pregunta formulada pel consistori tortosí. 



Polèmica per la presència policial al Rectorat de la Universitat de Lleida

dilluns, 2 de maig de 2016 | 0 comentaris

Imma Manso és la polèmica professora de la Universitat de Lleida que és subdelegada del Govern i forma part del Partit Popular. Manso és acusada per feixisme per la Assemblea de Lletres de la pròpia UDL. Aquesta organització va començar una campanya contra la professora demanant que marxi de la Universitat. A més, van entrar a una de les seves classes i presumptuosament, la del PP els va contestar de forma desafiant i xulesca sense respectar el dret a l'expressió i la manifestació dels estudiants. 

Són molts els partidaris per tal que Imma Manso marxi de la Universitat, també n'hi ha molts d'altres que no consideren justes les acusacions de la Assemblea i justifiquen a Manso dient que únicament està militant en un partit on probablement està a favor de la majoria de polítiques impartides però no en la seva totalitat. 

Sigui com sigui, ara hi ha un altra polèmica: la presència policial a la Universitat. Hi ha tres policies secretes que formen part dels recursos de l'Estat. A més, hi ha tres policies més, d'empresa privada pagada per la UDL que també vigila que es pugui fer les classes amb normalitat de la professora Imma Manso. La Assemblea, entre altres estudiants, critiquen aquesta presència policial  ja que a banda de ser un malbaratament de recursos, quan hi ha moltes coses que no funcionen a la UDL, vulnera la llibertat d'expressió. 

És per això que la pròpia Assemblea ha organitzat una manifestació el proper 17 de maig a les 15.30 per protestar-ne. 

Presència policial que recorda als Grisos

La Assemblea de Lletres de la UDL ha criticat durament la presència que els recorda als Grisos durant el franquisme que assetjaven amb la seva presència a les universitats. 

Aquesta presència policial a la Universitat va de més lluny, també s'apunta que hi havia policia durant els actes del 15M.   

Europa té la culpa, Brussel·les és la seva responsabilitat

dimarts, 22 de març de 2016 | 0 comentaris

Primer que tot deixar clar que estic amb solidaritat amb les famílies que han mort durant els atemptats de Brussel·les, ells no tenen la culpa. No tenen la culpa com tampoc la tenen els milions de refugiats que cada dia veuen com familiars seus moren o veuen el final de la seva vida cada vegada més a prop. Aquests tampoc la tenen. 

La culpa és de la mateixa Europa, que hipòcrita d'ella venent armes a l'hemisferi sud. Què bonic queda en boca dels polítics europeus que lamenten els atacs i que buscaran els culpables. En part, els culpables són ells mateixos. Des dels seus luxes i lluny de la situació, ordenen l'atac constant i bombardejant a civils que com els que han mort avui no tenen la culpa. 

Terroristes són els que han matat avui a Brussel·les, però terroristes són també aquests homes amb americanes que veiem tant bons a la televisió. 

Una cosa no justifica l'altra, per cap de les maneres, no. Però no vulguem ser cecs i condemnem les dues coses. 

#PrayForBrussels #PrayForSiria. #Peace 

"Accident de Freginals: davant de quin presumpte delicte ens trobem?" per Albert Carles

dilluns, 21 de març de 2016 | 1 comentaris

Després dels fets del passat diumenge, molta gent s’ha preguntat quin tipus de responsabilitat penal podria tenir un subjecte com el conductor del autobús.
En aquest sentit cal fer un intent de subsumpció dels fets al paper de la llei i a les interpretacions que ha efectuat de la mateixa llei la jurisprudència del Tribunal Suprem, sala segona.

Els dos preceptes penals que ens interessen aquí, donada la informació de la que disposem, són l’article 142 corresponent al delicte d’homicidi imprudent i l’article 152 corresponent al delicte de lesions imprudents, els dos del Codi Penal.

La diferència radica en la consideració de greu o de menys greu en el que jurídicament es entès per “manca d’atenció” o “manca de diligència deguda”.
Si es considera que la manca de diligència deguda és greu, això és, en paraules del Tribunal Suprem: “greu falta d’atenció, inobservança de la més elemental prudència, de les més elementals normes de vigilància i prudència, total falta de respecte dels més elementals deures de cautela, fàcilment previsible per la persona mínimament prudent, oblit absolut dels més elementals deures de prudència exigibles en els comportaments humans a la persona menys cuidadora, desatenció grossera, elemental o vulgar, ometre la diligència més elemental o la mínima exigible”. Si es donés aquest cas, estaríem en el terreny de l’homicidi imprudent greu i lesions imprudents greus, castigats amb penes de presó.

Per poder afirmar que es tracta d’imprudència greu es tenen també en compte el respecte al límit de velocitat de la via en qüestió, si es tractava d’una conducció anòmala o no etc. Si de tot plegat es considera que el conductor ha comés una acció o omissió no maliciosa, no respectant el degut comportament exigible a una persona com ell i això ha provocat un resultat lesiu que és causa directa de la manca d’atenció greu, podrem afirmar que efectivament es tracta de delictes d’homicidi i lesions imprudents greus, el que comportaria pena privativa de llibertat per al conductor.

Si per contra, la persona ha tingut una reacció que no és deguda a una manca d’atenció greu, ja que aquesta persona respectava els deures que té com a conductor professional i el resultat no es deu a cap manca greu dels deures de prudència, podrem estar en el terreny de l’homicidi imprudent menys greu i de les lesions imprudents menys greus, castigats els dos amb pena de multa, i no de presó, el que comportaria que el conductor sigui obligat a pagar una multa.

És important també tenir en compte que tots dos delictes, requereixen per poder ésser perseguits de denúncia de les persones afectades o agreujades pels fets, com així indica el Codi Penal.


Albert Carles Subirats, Graduat en Dret (menció Dret Empresarial), Máster en Dret Públic Econòmic i Màster d’accés a l’advocacia, ESADE. 

La premsa escrita a Tortosa en "La Dècada Moderada (1844-1854)"

dimecres, 16 de març de 2016 | 0 comentaris

Context històric. L’any 1843, Isabel II compleix la majoria d’edat (als 13 anys). Els moderats van accedir al poder amb el suport de la corona. Es va iniciar així una llarga etapa de governs moderats que va durar deu anys i que va acabar el 1854 per mitjà del pronunciament militar del progressista anomenat “la Vicalvarada”.

Els diaris: 


A Tortosa, el 9 de novembre de 1845 apareix el diari “El Ebro”, dirigit per José Maria Paulí. No era un diari de caràcter polític. Com a subtítol tenia el nom de “Semanario de literatura, historia, teatros, comercio e industria”. La publicació sortia tres cops per setmana. L’idioma utilitzat era el castellà i l’estructura era simple: dues columnes per pàgina. Aquest és el diari més antic de Tortosa datat pel moment.


Tres anys més tard, l’any 1848, apareix “El Dertosense”, un diari de característiques similars que apareix per primer cop el 16 de maig. Estava dirigit per Juan Oliván i portava com a subtítol “Diario de Fomento, Arte, Literatura y Avisos”. A partir del número 79, el dia 15 de juliol del mateix any, passa a ser un setmanari. Els redactors habituals eren Àngel Luis, Antonio de Suelves, Joaquin de Alberni i Daniel Fernandez. El diari de nou pàgines estava escrit en castellà a doble columna.

Els Reis Mags arriben remolcats a Tortosa

dimecres, 6 de gener de 2016 | 0 comentaris

TORTOSA.- Els Reis Mags sembla ser que van tenir problemes per arribar a Tortosa. L'estrella arribava pel riu Ebre i darrera tres barques dels patges reials, però els Reis no hi eren. On estaven? La seva barca arribava remolcada per la platja de Ferreries per un cotxe de l'Ajuntament. Després de mitja hora de retard, els Reis no van tenir l'arribada triomfal. 

La cavalcada també va tenir alguns problemes. El primer l'estrella que il·lumina el camí dels Reis. Aquesta també anava remolcada, estava damunt d'un carretó de la brossa de l'empresa de neteja de la ciutat, Nett Tortosa. La carreta no estava decorada i feia que la estrella no lluís molt. A més, no estava en molt bon estat. Com es mostra en les fotografies es veu vella, trencada i amb algunes taques. 

Alguna de les carrosses era massa altes, van topar amb les llums de Nadal en algunes ocasions. 

La cavalcada en si tampoc tenia molt sentit. Havia carretes del Renaixement, d'altres sobre alguna pel·lícula Disney i maquinària agrícola amb poca decoració. 


Trencant el somni!

diumenge, 3 de gener de 2016 | 0 comentaris

OPINIÓ.- Permeteu que escrigui l'article més enfadat i més directe que fins ara he escrit. Hem fet el ridícul davant tot el món i el que és pitjor, davant Espanya. La CUP finalment no envestirà a Mas després de la comèdia que han estat fent. Junts pel Sí tampoc han estat capaços de proposar un nou candidat que sí que agradi a la CUP. Entre uns i altres, als que ens han fotut però bé són als catalans que volem la independència de Catalunya. 

Ells són els únics responsables del desastre que han comès a Catalunya i ens han abocat a unes noves eleccions. Han fet que els últims anys de lluita no hagin servit per res. Han jugat amb el nostre somni i amb les nostres il·lusions i han tirat per la borda una manifestació multitudinària a Barcelona, una cadena de nord a sud del país, una "V" amb els colors de la senyera, una jornada de participació com el 9N, una onada de colors a la Meridiana i unes eleccions històriques on la participació havia donat legitimitat parlamentària per continuar amb el repte de la independència. 

Com a independentista hem sento humiliat, estafat i ridícul. Hem toca molt els collons, i perdó per l'expressió, que per tenir ganes de protagonisme uns i altres (Junts pel Sí i la CUP) hagin trencat tot el que fins ara havíem aconseguit. És per això que no votaré. Davant l'escenari de noves eleccions no aniré a votar ja que per molt que voti, després els polítics jugaran amb el meu vot com acaben de demostrar. 

Tot i això, continuaré sent independentista, només faltaria, però si ja ho veia difícil, ara ho veig impossible. 

Salut i independència. 


Pol, Bruno i "Merlí" de TV3 ens gratifiquen

dimarts, 1 de desembre de 2015 | 0 comentaris

OPINIÓ.- Heu vist mai "Merlí" de TV3? És una sèrie on: un institut, uns adolescents i la Filosofia formen un bon panorama televisiu els dilluns la nit. Volia dir que és una sèrie d'adolescents però avui en dia no existeix aquest producte, tothom podem veure tot sense cap tipus de problemes. 

"Merlí" podria ser analitzada sociològicament, com qualsevol cosa emesa. Es pot englobar dins de la teoria dels usos i les gratificacions, moltes de les necessitats dels espectadors es veuen satisfetes per la sèrie. 

1. Amb aquesta sèrie existeix una facilitat en la comunicació. Parlar de cada capítol és tema de conversa i pots establir una relació comunicativa amb un altra persona. Imagina't que estàs en una sala d'espera i hi ha una televisió encesa, i estan emeten un dels capítols de la sèrie. Llavors amb aquella persona que no coneixes de res pots conversar sobre allò que estàs veient. 

2. També és un element d'afiliació. Tots aquells que miren "Merlí" formen part d'un grup. Veure aquesta sèrie t'ajuda a parlar amb altres persones que tenen un grup. Si estàs al dia de la sèrie pots comentar l'escena de la festa entre el Bruno i el Pol. Les xarxes socials n'anaven plenes i l'endemà tots els seguidors en parlaven. 

3. Si mires el que passa també et pot servir d'aprenentatge social. Les escenes de la sèrie et poden ajudar a resoldre alguns problemes que pots tenir a la realitat. Si tu ets una persona com el Bruno, a través d'ell pots veure les conseqüències d'actuar d'una manera o d'un altra. A través de la seva experiència pots adquirir tu una manera d'afrontar les coses. 

4. Per últim, "Merlí" de TV3 té una capacitat de domini i de conducta. És capaç de legitimar rols. Tracta temes d'actualitat i això ajuda a normalitzar algunes situacions com la diversitat sexual. 
  

"És delicte tirar peix-gat (sirulos) al riu Ebre?" per Albert Carles

dijous, 26 de novembre de 2015 | 0 comentaris

INVESTIGACIÓ.- De ben segur aquesta és una pregunta que alguns pescadors i pescadores s’han fet algun cop mentre pescaven aquest tipus de peix que resulta tan atractiu d’atrapar. 

Com un ciutadà més del Baix Ebre jo també he escoltat en alguna ocasió la llegenda que corre sobre si el peix-gat va ésser introduït al Riu Ebre per alemanys i que es tracta d’una tipologia de peix que causa greus danys a la fauna que viu al riu. 

Efectivament si fem un cop d’ull al que ens diu la legislació veurem com, al Reial Decret 630/2013 es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i a l’annex es contempla el peix-gat negre i el peix-gat puntejat, o “bagre de canal” com espècie exòtica invasora. 

El fet de que s’hagi catalogat el peix gat com una espècie exòtica invasora comporta repercussions, fins i tot penals per a tots aquells que introdueixen aquesta espècie a qualsevol hàbitat natural que formi part del territori espanyol. 

El Codi Penal contempla així, al seu article 333CP (delictes relatius a la fauna i flora), que “tot aquell que introdueixi o lliuri espècies de flora o fauna no autòctona, de tal manera que perjudiqui a l’equilibri biològic, contravenint les lleis, serà castigat amb la pena de presó de 4 mesos a 2 anys o multa de 8 a 24 mesos...”, efectivament introduir al Riu Ebre o tornar a introduir peix gat, (en el cas que s’hagi pescat i no s’hagi matat l’espècie i es torni a llançar al riu), és contrari al que estableix la normativa administrativa que regula el catàleg d’espècies exòtiques invasores ergo es també contrari al que estableix el Codi Penal quan el fet de lliurar aquesta espècie perjudiqui l’equilibri ecològic, i és destacable aquí, que el precepte no estableix l’adjectiu “greu”, el que evidencia que no serà necessari que la introducció de l’espècie es porti a terme de manera massiva. En definitiva, els ciutadans ebrencs que practiquen la pesca han de saber i anar en compte amb la introducció o reintroducció d’aquesta espècie exòtica invasora perquè, com ha estat constatat, pot esser constitutiu d’un delicte castigat en fins a 2 anys de presó. 

ALBERT CARLES SUBIRATS, Graduat en Dret (menció Dret Empresarial), estudiant del Doble Màster en Dret Públic Econòmic i Màster d’Accés a l’Advocacia, ESADE.
 
Copyright © -2012 Periodisme Juvenil All Rights Reserved | Template Design by Favorite Blogger Templates | Blogger Tips and Tricks